Sovint
en lloc pregon,
amagat dintre meu,
sento que el dia és gris
quan tu ets lluny de mi.
Silent maturo i penso...
sols en tu.
Dura és aquí la vida,
dintre de la meva pell,
la teva imatge gravada
em turmenta però magrada.
És que et vull veure,
tenir-te a prop,
poder besar-te,
potser estic boig!
Imagino el que ara deus fer
i recordo dies ara perduts,
emboirats pel pas del temps,
em passen les hores en blanc
ensonyat com poeta decadent.
Hem parlat sota la pluja:
de Déu, del món i reis antics.
Hi ha problemes que ens angoixen,
paraules que ens fan patir...
Paraules buides,
fugim de tot.
Paraules buides,
fugim de tot.
Imagino el que ara deus fer
i recordo dies ara perduts,
emboirats pel pas del temps,
em passen les hores en blanc
ensonyat com poeta decadent.
És que et vull veure!
Tenir-te a prop!
Poder besar-te!
Potser estic boig!
I és que et vull veure!
Tenir-te a prop!
Poder besar-te!
Potser estic boig!
Sí, sí, sí, però és que ho vull així!
És que ho vull així...
Vull tenir-te amb mi!
Vull tenir-te amb mi!
Sí, és que ho vull així!
Sí, és que ho vull així...
Vull tenir-te amb mi!
Vull tenir-te amb mi!
Música i lletra:
Joan
Montserrat i Torruella
©2002