Lletra arbre

M'he submergit
foscor endins
pel passadís
de temps llunyans,
entre castells
vells i enrunats,
per a fugir
del teu record.

Ambigüitat entre tu i jo,
trampa innocent que m'ha matat.

Ni un mot d'amor
vàrem creuar,
dies d'hivern
un cel de plom,
però els teus ulls
fits en els meus
deien molt més
sense parlar.

Ambigüitat entre tu i jo,
trampa innocent que m'ha matat.

Només uns ulls com els teus
podien fer-me presoner,
entre l'absència i l'engany,
indecisió cruel.
Ha estat la meva il·lusió
que ha deformat la realitat,
ha destruït el meu desig,
qui sap si era veritat...

Però en el meu cor
tot s'ha calmat
i un vent suau
gronxa el meu cap.
Brisa del mar,
castells eterns,
penya-segats
prop dels esculls.

Ambigüitat entre tu i jo,
trampa innocent que m'ha matat.

I algú, ara fa molt temps,
contava una història,
la història d'un amor mortal
tot just insinuat.
Damunt d'un àrid turó
hi havia un gran arbre,
en deien l’arbre del penjat...
penjat per amor...
suïcidi d’amor...